Clàudia verda

Prunera – Prunus domestica

Inscripcions

Inscripció al registre: —

Inscripció al catàleg: 28-03-2019

Origen de la varietat

Històricament ha estat citada com una de les varietats que es feien a Santa Eugènia (Arrom, 1946)* i també al sud i al sud-est de l’illa de Mallorca (Rosselló, 1964)*.

Descripció de la varietat

Varietat de començament de floració mitjana, a l’abril, i recol·lecció el mes d’agost. Fa un fruit mitjà, obovat, amb l’epidermis de color verd groguenc i la polpa de color taronja. L’arxiduc cita la pruna clàudia com una de les varietats més valorades, “grans i verdoses” (Augsburg, 1871)*. També és citada com una de les varietats més comunes que es fan Mallorca.

Usos i coneixements

Consum humà. Molt dolça

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Arbre	Port	Obert
Grup	Nom	Valor	Segona setamana d'abril
Arbre i ramificació	Vigor	Dèbil
Arbre i ramificació	Port de la branca d’un any	Erecte
Fulla	Llargària del limbe	Curta	7,85 ± 1,87
Fulla	Amplada del limbe	Estreta	4,69 ± 0,86
Fulla	Relació llargària/amplada	Petita	1,34
Fulla	Forma del limbe	Oval
Fulla	Forma de la base del limbe	Aguda
Fulla	Llargària del pecíol	Curta	1,60 ± 0,27
Fulla	Incisions a la vora del limbe	Crenades
Fulla	Posició en relació a la branca	Ascendent
Fruit	Mida (cm)	Molt petita	4,16 ± 0,19
Fruit	Pes (g)		37,46 ± 5,25
Fruit	Forma en vista lateral	Oblonga
Fruit	Color del fons de l’epidermis (un cop treta la pruïna)	Blanc verdós
Fruit	Color de la polpa	Blanquinós
Fruit	Adherència del pinyol a la polpa	No adherent
Fruit	Forma del pinyol en vista lateral	El·líptica estreta
Fruit	Forma del pinyol en vista ventral	El·líptica estreta
Fenologia	Inici de la floració (10 % de flors obertes)	Molt primerenca	Segona setmana d'Abril
Fenologia	Inici de la maduresa	Molt precoç	Segona setmana d'agost
Altres	Contingut en sucres (º Brix)		30,27 ± 0,25
Altres	pH		3,67 ± 0,06
Altres	Acidesa (g àcid màlic/L)		7,55 ± 0,08

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial	Cita bibliogràfica
Informe	Suau, T.	2016	Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes	Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Informe	Staller Gränicher, M. A.	2017	Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016	Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca	Naranjos y limones, esas hermosas plantas, constituían hasta ahora una de las principales fuentes de riqueza de Mallorca, y Die balearen. Tom V. Voluem III uno de sus ornatos más relevantes. Parece que el cultivo del naranjo es conocido desde el tiempo de los árabes. Limoneros y naranjos son cultivados sobre todo en los valles protegidos por la parte montañosa de Sóller, Fornalutx, Deià y Pollença, y muy poco en otros lugares de la isla, pues requieren abrigo del viento y, además, agua abundante
Llibres i altres monografies	Rosselló, V.	1964	Mallorca. El Sur y Sureste. Municipios de Llucmajor, Campos, Ses Salines, Santanyí, Felanitx y Manacor	Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación
Llibres i altres monografies	GEM		Gran enciclopèdia de Mallorca	Promomallorca (25 volums)
Llibres i altres monografies	Cerdà, P. A.	1910	Agricultura práctica regional	Estampa d’en Sebastià Pizà
Llibres i altres monografies	Arrom, S.	1946	Descripción geográfica de la Parroquia de Santa Eugenia	Manuscrit
Llibres i altres monografies	Alcover, A. M. i Moll, F.	1930-1962	Diccionari català-valencià-balear	Diferents volums
Llibres i altres monografies	Augsburg, A. Ll. S.	1871	Die Balearen. Tom V. Mallorca	Edició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987, Palma)