Skip to content

Frare verd

Prunera – Prunus domestica

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: 28-03-2019

Origen de la varietat

Augsburg (1871)* la cita com una de les varietats més comunes que es fan a Mallorca. Així mateix, la cita, amb el nom de pruna de Fra verd, com una varietat que es fa a Menorca, amb “mucho fruto, grande, larga y buena”.

Descripció de la varietat

La pruna frare verd, sense més, va ser citada com una de les varietats més comunes que es fan Mallorca. L’arxiduc manifestà que “s’assequen pel que són escaldades amb aigua bullint i dipositades seguidament sobre canyissos” (Augsburg, 1871)*. El seu fruit és petit i es caracteritza per la seva forma oboval, de color verd groguenc a l’epidermis i una polpa de color verd groguenc. L’inici de la floració és mitjana, a finals del mes de març, i la recol·lecció del fruit el mes d’agost.

Usos i coneixements

Consum humà. Solen ser saboroses totes les de frare” (Alcover-Moll,1957)

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
Arbre i ramificacióVigorMitjà
Arbre i ramificacióPort de la branca d’un anyEstès
FullaLlargària del limbeMitjana7,89 ± 0,90
FullaAmplada del limbeMitjana3,29 ± 0,36
FullaRelació llargària/ampladaMitjana1,70
FullaForma del limbeEl·líptica
FullaForma de la base del limbeAguda
FullaLlargària del pecíolMitjana1,90 ± 0,31
FullaIncisions a la vora del limbeSerrades
FullaPosició en relació a la brancaDescendent
FruitMida (cm)Petita3,25 ± 0,13
FruitPes (g)26,11 ± 2,72
FruitForma en vista lateralObovada
FruitColor del fons de l’epidermis (un cop treta la pruïna)Verd groguenc
FruitColor de la polpaVerd groguenc
FruitAdherència del pinyol a la polpaSemiadherent
FruitForma del pinyol en vista lateralEl·líptica estreta
FruitForma del pinyol en vista ventralEl·líptica estreta
FenologiaInici de la floració (10 % de flors obertes)MitjanaQuarta setmana de març
FenologiaInici de la maduresaMitjanaSegona setmana d'agost
AltresContingut en sucres (º Brix)21,60 ±0,33
AltrespH3,30 ± 0,16
AltresAcidesa (g àcid màlic/L)8,17 ± 0,11

Acreditació bibliogràfica

ObjecteAutorsAnyTítolEditorialISBNCita bibliogràfica
InformeStaller Gränicher, M. A.2017Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Llibres i altres monografiesGEM1989-1997Gran enciclopèdia de Mallorca. Promomallorca (25 volums)En l’entrada genèrica prunera, Francesc Barceló la descriu com grossa, vermella i de suc sanguinós.
Comunicació d'un congrésFornés, J. i Ordinas, A.2011Universitat de les Illes Balears“Els noms de les varietats locals d’alguns arbres fruiters a Mallorca”. A: XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística.La citen entre les varietats locals que es fan a Mallorca.
Llibres i altres monografiesAlcover, A. M. i Moll, F. de B.1930-1962Diccionari català-valencià-balearDiferents volums[la pruna de frare és] la de forma oblonga i punxeguda; n’hi ha de frare verd, de frare blanc i de frare vermell o roig, segons el color predominant; també n’hi ha de frare llarg, per la considerable llargària que tenen; solen esser saboroses totes les de frare.
Llibres i altres monografiesCerdà, P. A.1910Agricultura práctica regionalEstampa d’en Sebastià PizàLa cita com una de les varietats que es fan a Mallorca i una de les més ben valorades.
InformeSuau, T.2016Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunesConselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Llibres i altres monografiesAlcover, A. M. i Moll, F. de B.1957Diccionari català-valencià-balearDiferents volums[la pruna de frare és] la de forma oblonga i punxeguda; n’hi ha de frare verd, de frare blanc i de frare vermell o roig, segons el color predominant; també n’hi ha de frare llarg, per la considerable llargària que tenen; solen esser saboroses totes les de frare.
Llibres i altres monografiesAugsburg, A. Ll. S.1871Die Balearen. Tom V. MallorcaEdició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987, Palma)La cita com una de les varietats més comunes que es fan a Mallorca. Manifesta que se secan, para lo cual son escaldadas con agua hirviendo y depositadas seguidamente sobre canyissos.
Back To Top
Cercar