Cul d’ou
Taronger – Citrus sinensis
Inscripcions
Inscripció al registre: —
Inscripció al catàleg: 28-03-2019
Origen de la varietat
L’arxiduc (Augsburg, 1871)* explica que el cultiu del taronger és conegut des del temps dels àrabs, que tarongers i llimoners constituïen una de les fonts principals de riquesa de Mallorca i un dels seus ornaments més rellevants i que “llimoners i tarongers són conreats sobretot a es valls protegides per la part muntanyenca de Sóller, Fornalutx, Deià, i Pollença, i molt poc en altres llocs de l’illa, ja que requereixen l’abric del vent i, a més, aigua abundant”. Actualment es conserva a la col·lecció de cítrics de sa Granja.
Descripció de la varietat
La taronja de cul d’ou és de mida mitjana, amb la posició de la part més ampla al centre i amb fulles amples i pecíol llarg. El fruit és de color taronja, tant a l’epidermis com a la polpa. L’espessor de la pell és mitjana i presenta certa rugositat. Floreix a finals d’abril i madura a mitjan novembre.
Usos i coneixements
Consum humà.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Arbre | Port | Erecte | |
| Arbre | Inici de floració | Mitjana | Tercera setmana d'abril |
| Arbre | Època de maduresa | Primerenca | Segona setmana de novembre |
| Arbre | Partenocàrpia | Absent | |
| Fulla | Llargària del limbe (mm) | Mitjana | 100,93 ± 15,25 |
| Fulla | Amplada del limbe (mm) | Mitjana | 50,67 ± 10,52 |
| Fulla | Relació llargària/amplada | Mitjana | 1,50 |
| Fulla | Color de la fulla | Mitjà | |
| Fulla | Llargària del pecíol (mm) | Llarg | 16,73 ± 4,65 |
| Fruit | Llargària (mm) | Mitjana | 68,62 ± 4,75 |
| Fruit | Diàmetre (mm) | Mitjà | 72,56 ± 0,88 |
| Fruit | Relació llargària/diàmetre | Gran | 0,95 |
| Fruit | Posició de la part més ampla | Al mig | |
| Fruit | Color predominant | Taronja mitjà | |
| Fruit | Rugositat | Mitjana | |
| Fruit | Gruixa de la pell (clovella) | Mitjana | 3,98 ± 0,03 |
| Fruit | Color de la polpa | Taronja mitjà | |
| Fruit | Presència de guixa | Absent o molt rara | |
| Fruit | Llargària del pinyol | Curta | 9,45 ± 1,27 |
| Fruit | Amplada del pinyol | Mitjana | 6,43 ± 0,90 |
| Fruit | Superfície | Llisa | |
| Altres | Contingut en sucres (º Brix) | 9,00 ± 0,00 | |
| Altres | Pes (g) | 188,15 ± 8,45 | |
| Altres | Rendiment en suc (%) | 48,01 |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Informe | Suau, T. | 2016 | Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes | Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca | ||
| Llibres i altres monografies | Augsburg, A. Ll. S. | 1871 | Die balearen. Tom V. Volum III | Edició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987, Palma) | Naranjos y limones, esas hermosas plantas, constituían hasta ahora una de las principales fuentes de riqueza de Mallorca, y Die balearen. Tom V. Voluem III uno de sus ornatos más relevantes. Parece que el cultivo del naranjo es conocido desde el tiempo de los árabes. Limoneros y naranjos son cultivados sobre todo en los valles protegidos por la parte montañosa de Sóller, Fornalutx, Deià y Pollença, y muy poco en otros lugares de la isla, pues requieren abrigo del viento y, además, agua abundante | |
| Informe | Staller Gränicher, M. A | 2017 | Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016. | Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca |