Eivissenc fort

Vinya – Vitis vinifera

Inscripcions

Inscripció al registre: NO

Inscripció al catàleg: 27-06-2025

Sinonímies

Monastrell fort; Menestrell fort.

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
Ex situ	Formentera	0	Finca Sa Mola Carrer de Sa Cala	Finca agrícola
Ex situ	Eivissa	Santa Eulària des Riu	Can Marines. Carretera Sant Carles km 8 s/n	Finca agrícola

Origen de la varietat

Cultivada tradicionalment a l’illa d’Eivissa i a l’illa de Formentera. A la pitiüsa major era molt habitual al centre de l’illa (Sant Mateu, Santa Gertrudis), on es coneixia originalment com a «monestrell fort». Amb l’arribada de la fil·loxera, durant la segona meitat del segle XX, es va estendre al nord de l’illa d’Eivissa per aportar més grau a l’eivissenc moll (conegut com a «monestrell moll»), amb el que s’elaborava bona part del vi eivissenc. A les prospeccions, s’ha trobat a diferents emplaçaments de la meitat nord d’Eivissa (Sant Rafel de sa Creu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Llorenç de Balàfia), no sempre associada al nom de «monestrell», sinó que sovint no rebia un nom específic: «raïm de fer vi», «eivissenc»… El mot «fort» fa referència a la consistència de les baies en el moment de la collita.

Martin (1995) afirma que «… algunas variedades de uva tales como la monestrell, garnatxa o Batista, las más comunes en la isla de Formentera». A les publicacions de l’Arxiduc Lluís Salvador del segle XIX, cita en referència a Formentera “Las plantas que constituyen estos viñedos, son en su mayor parte de las vulgarmente llamadas en el país fogoneus y monastrells y el vino que de ellas resulta es por lo común bastante regular, aunque inferior en calidad al de Mallorca, Menorca y aun al de Ibiza, al decir de personas imparciales e inteligentes.” Pep Codolar, propietari de l’accessió estudiada, assegura haver-la introduït a la seva finca de Sant Llorenç de Balàfia, a mitjans del segle XX, procedent de Sant Mateu, en entrar la fil·loxera.

Descripció de la varietat

Tradicionalment coneguda com a monestrell fort, la varietat eivissenc fort és una de les varietats més característiques de l’illa d’Eivissa, tradicionalment destinada a elaborar vi negre. De port semierecte, els pàmpols vermellencs formen d’un a dues inflorescències, que donen lloc a raïms grans i molt compactes, de manera que sovint es deformen les baies. Aquestes són arrodonides, de color violeta vermellós fosc, i amb pedicel ben enganxat al pàmpol. L’esborrament és a finals de maig principis d’abril, i la maduració a principis del mes de setembre. És una varietat primerenca.

Usos i coneixements

Consum humà. Varietat tradicionalment destinada a la producció de vi negre. Es barrejava amb l’eivissenc moll (monestrell moll) per aportar grau al vi. Miquel Pereta, pagès de la zona d’Aubarca, afirma què, abans de l’entrada de l’hemípter a Sant Mateu als anys quaranta, s’emprava l’eivissenc fort per a taula i l’eivissenc moll per elaborar vi. En substituir les parres pageses per les americanes, aquestes no acceptaven bé l’empelt d’eivissenc moll i es va reduir el seu conreu. L’eivissenc fort va passar a ser la varietat predominant per elaborar vi. D’ençà que «el vi és més aspre i manco dolç que abans» (Manonelles, 1995).

Observacions

Tot i que aquesta varietat s’ha anomenat popularment com a «monestrell fort», no té relació genotípica amb la varietat original coneguda com a «monestrell». S’ha verificat pel Consell d’Eivissa i per Raquel González, mitjançant assajos genètics, que es tracta d’una varietat no registrada ni localitzada en altres indrets, fet que demostra que és una varietat genuïna i única, no emparentada amb cap altra varietat. Per tal de no alimentar la confusió que suscita la denominació «monestrell», s’ha optat per fer servir el sinònim varietal «eivissenc». Tampoc s’ha de confondre amb la varietat eivissenc moll (monestrell moll o de singló), varietat vinatera més habitual d’Eivissa, que forma un raïm solt i poc compacte. La varietat eivissenc moll ha estat identificada com a sinònim de la varietat llora caracteritzada a Menorca.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Sumitat/Pàmpol Jove	Obertura de la punta	Molt oberta
Sumitat/Pàmpol Jove	Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta	Absent
Sumitat/Pàmpol Jove	Pèls tombats	Mitjans
Sumitat/Pàmpol Jove	Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta	Absent o molt dèbil
Sumitat/Pàmpol Jove	Pèls erectes de la punta	Absents o molt escassos
Fulla jove	Color de l'anvers del limbe (4a fulla)	Verd amb zones antociàniques
Fulla jove	Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers	Densos
Fulla jove	Pèls erectes sobre les nervadures del limbe	Mitjà
Fulla jove	Intensitat de la pigmentació antociànica	Absent o molt dèbil
Pàmpol	Port	Semierecte
Pàmpol	Color de la cara dorsal de l'entrenús	Verd i vermell
Pàmpol	Color de la cara ventral de l'entrenús	Verd
Pàmpol	Color de la cara dorsal del nus	Verd i vermell
Pàmpol	Color de la cara ventral del nus	Verd i vermell
Pàmpol	Pèls erectes sobre l'entrenús	Absents o molt escassos
Circells	Longitud dels circells (cm)	Mitjans	14,30
Flor	Òrgans sexuals	Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat
Flor	Inseció de la primera inflorescència	Tercer o quart nus
Flor	Nombre d'inflorescències per pàmpol	1,1 a 2 inflorescències
Fulla adulta	Longitud del limbe (cm)	Mitjana	19,78 ± 1,79
Fulla adulta	Amplada del limbe (cm)	Mitjana	19,56 ± 0,73
Fulla adulta	Forma del limbe	Orbicular
Fulla adulta	Nombre de lòbuls	Cinc
Fulla adulta	Posició dels lòbuls al sinus peciolar	Fortament superposada
Fulla adulta	Postura dels lòbuls al sinus foliar	Fortament superposada
Fulla adulta	Longitud de les dents (cm)	Mitjana	0,3 – 1,0
Fulla adulta	Relació llargària/amplada de les dents	Petita
Fulla adulta	Forma de les dents	Ambdós costats rectilinis
Fulla adulta	Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica	Baixa
Fulla adulta	Pèls tombats entre les nervadures principals del revers	Mitjans
Fulla adulta	Pèls drets sobre les nervadures principals del revers	Densos
Fulla adulta	Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central	Igual
Raïm	Longitud del raïm sense peduncle (cm)	Mitjana	19,72 ± 3,23
Raïm	Densitat/Compacitat	Compacta
Raïm	Longitud del peduncle del raïm principal (cm)	Mitjana	6,72 ± 1,80
Baia	Diàmetre de la baia (cm)	Mitjana	1,81 ± 0,18
Baia	Forma de la baia	Globosa
Baia	Color de l'epidermis	Violeta vermellós fosc
Baia	Pigmentació antociànica de la polpa	Absent o molt dèbil
Baia	Fermesa de la polpa	Tova o lleugerament ferma
Baia	Formació de llavors	Ben formades
Fenologia	Època del desborrament	Mitjana	Desborrament darrera setmana de març
Fenologia	Època de l'inici del verolat	Mitjana	Verolat cap a finals de juliol

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial
Llibres i altres monografies	MARTIN, Pedro	1936	Frutos ancestrales. Tierra generosa.	Proa. Periòdic d’Eivissa i Formentera. Eivissa.
Llibres i altres monografies	MANONELLES, Toni	1994	El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús	Eivissa
Llibres i altres monografies	González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T.	2023	Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods	Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307
Informe	BOTA, J.	2019	Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears	Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca
Llibres i altres monografies	AUGSBURG, Arxiduc Lluís Salvador.	1890	Die Balearen. Tom I i II. Las antiguas Pityusas.	Palma. Pp 395

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

Sembra al sòl

Planter

Transplantament

Floració

Fructificació

Recol·lecció

Característiques agronòmiques

Varietat primerenca comparada amb Grec II