Eivissenc fort
Vinya – Vitis vinifera
Inscripcions
Inscripció al registre: NO
Inscripció al catàleg: 27-06-2025
Sinonímies
Monastrell fort
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Formentera | 0 | Finca Sa Mola Carrer de Sa Cala | Finca agrícola |
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Can Marines. Carretera Sant Carles km 8 s/n | Finca agrícola |
Origen de la varietat
Eivissa i Formentera. Cultivada tradicionalment a l’illa de Eivissa i a l’illa de Formentera. A la pitiüsa major era molt habitual al centre de l’illa (Sant Mateu, Santa Gertrudis), i es va estendre al nord de l’illa amb l’arribada de la fil·loxera.
A les publicacions de l’Arxiduc Lluís Salvador del segle XIX, cita en referència a Formentera “Las plantas que constituyen estos viñedos, son en su mayor parte de las vulgarmente llamadas en el país fogoneus y monastrells y el vino que de ellas resulta es por lo común bastante regular, aunque inferior en calidad al de Mallorca, Menorca y aun al de Ibiza, al decir de personas imparciales e inteligentes.
Descripció de la varietat
Tradicionalment coneguda com a monestrell fort, la varietat eivissenc fort és una de les varietats més característiques de l’illa d’Eivissa. Existeixen referències històriques que citen aquesta varietat ja a mitjans del segle XIX.
De port semierecte, els pàmpols vermellencs formen de 1 a 2 inflorescències, que donen lloc a raïms grans i molt compactes, de manera que sovint es deformen les baies. Aquestes són globoses, de color violeta vermellós fosc, i amb pedicel ben enganxat al pàmpol. L’esborrament és a finals de maig principis d’abril, i la maduració al mes de setembre. És una varietat primerenca.
Usos i coneixements
Consum humà. Varietat tradicionalment destinada a la producció de vi negre. Es barrejava amb l’eivissenca moll (monestrell moll) per aportar grau al vi.
Observacions
Tot i que aquesta varietat s’ha anomenat popularment com a Monastrell, no té relació genotípica amb la varietat original coneguda amb aquesta denominació. S’ha verificat pel Consell d’Eivissa mitjançant assajos genètics que es tracta d’una varietat no registrada ni localitzada en altres indrets, fet que demostra que és una varietat genuïna i única, no emparentada en cap altra varietat. Tampoc s’ha de confondre amb la varietat monestrell moll, varietat vinatera més habitual d’Eivissa, que forma un raïm solt i poc compacte.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Sumitat | Obertura de la punta | Molt oberta | |
| Sumitat | Distribució de la pigmentació antociànica | Absent | |
| Sumitat | Pèls tombats | Mitjans | |
| Sumitat | Pigmentació antociànica dels pèls tombats | Absent o molt dèbil | |
| Sumitat | Pèls erectes de la punta | Absents o molt escassos | |
| Fulla jove | Color del feix | Verd amb zones antociàniques | |
| Fulla jove | Pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Densos | |
| Fulla jove | Pèls erectes sobre les nervadures del limbe | Mitjà | |
| Fulla jove | Intensitat de la pigmentació antociànica | Absent o molt dèbil | |
| Pàmpol | Port | Semierecte | |
| Pàmpol | Color de la cara dorsal de l'entrenús | Verd i vermell | |
| Pàmpol | Color de la cara ventral de l'entrenús | Verd | |
| Pàmpol | Color de la cara dorsal del nus | Verd i vermell | |
| Pàmpol | Color de la cara ventral del nus | Verd i vermell | |
| Pàmpol | Pèls erectes sobre l'entrenús | Absents o molt escassos | |
| Circells | Llargària | Mitjans | |
| Fulla adulta | Mida del limbe | Mitjana | |
| Fulla adulta | Forma del limbe | Orbicular | |
| Fulla adulta | Nombre de lòbuls | Cinc | |
| Fulla adulta | Posició dels lòbuls al sinus peciolar | Fortament superposada | |
| Fulla adulta | Postura dels lòbuls al sinus foliar | Fortament superposada | |
| Fulla adulta | Llargària de les dents | Mitjana | |
| Fulla adulta | Relació llargària/amplada de les dents | Petita | |
| Fulla adulta | Forma de les dents | Ambdós costats rectilinis | |
| Fulla adulta | Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica | Baixa | |
| Fulla adulta | Pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Mitjans | |
| Fulla adulta | Pèls drets sobre les nervadures principals del revers | Densos | |
| Fulla adulta | Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central | Igual | |
| Flor | Òrgans sexuals | Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat | |
| Flor | Inseció de la primera inflorescència | Tercer o quart nus | |
| Flor | Nombre d'inflorescències per pàmpol | 1,1 a 2 inflorescències | |
| Raïm | Mida del raïm | Mitjana | |
| Raïm | Compacitat | Compacta | |
| Raïm | Llargària del peduncle del raïm principal | Mitjana | |
| Baia | Mida de la baia | Mitjana | |
| Baia | Forma de la baia | Globosa | |
| Baia | Color de l'epidermis | Violeta vermellós fosc | |
| Baia | Pigmentació antociànica de la polpa | Absent o molt dèbil | |
| Baia | Fermesa de la polpa | Tova o lleugerament ferma | |
| Baia | Formació de llavors | Ben formades | |
| Fenologia | Època del desborrament | Mitjana | |
| Baia | Gust particular | Cap | |
| Baia | Formació de llavors | Ben formades | |
| Fenologia | Època del desborrament | Mitjana |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | aUGSBURG, Arxiduc Lluís Salvador. (1890). | 1980 | Die Balearen. Tom I i II. Las antiguas Pityusas. Palma. Pp 395 |