Xeixa

Blat tou – Triticum aestivum

Inscripcions

Inscripció al registre: 26-10-2017

Inscripció al catàleg: Sí (28-03-2019)

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
Ex situ	Mallorca	Palma	C/d’Eusebi estada,145

Origen de la varietat

A nivell bibliogràfic s’han trobat diverses referencies que feien indicar una certa variabilitat, dins la xeixa. En el llibre de Pierre Rokset de 1923 apareixen referències sobre la xeixa i distingeixen altres tipologies com xeixa Meca de Santanyí, xeixa escovada a Manacor, Vilafranca, Llucmajor, Porreres i Sant Joan; o xeixa Tosa, a Manacor i la xeixa Mollar, al mateix municipi.

Les primeres cites, es troben en els registres comercials, inventaris i protocols notarials i al llistat de rendents anuals de les possessions de Mallorca.

Històricament la producció de blat xeixa era molt mes elevada que a dia d’avui i es sembrava gairebé per tota Mallorca. Actualment la seva producció es localitza bàsicament a les zones de les zones de Santanyí, Campos i Llucmajor, on les terres són mes primes i les pluviometries mes

Descripció de la varietat

Es tracta d’una varietat amb un hàbitat de creixement erecte, poc goixament, de port alt, amb una canya mitjana i presenta una espiga, llarga, esmolada, prima, amb arestes i amb un gra petit.

El cultiu de xeixa es fa bé en terres primes, es una varietat adaptada al medi. Sol tenir produccions baixes, però també depèn molt de les condicions ambientals. En anys dolents, quan les varietats comercials quasi no produeixen, la xeixa segueix produint igual que si l’any és bo. Destaca per la seva rusticitat, aguanta condicions ambientals adverses i més resistent a baixes temperatures. Cal destacar que es una varietat molt sensible a mascara (Fusarium sp) i també es molt sensible al enllitat al final del cicle vegetatiu. Per a que el gra es conservi millor i evitar problemes d’insectes es recomana que la recol·lecció es faci tard.

Es un blat de bona qualitat amb alta qualitat farinera, te facilitat per pelar així com de molturar i cernir.

Usos i coneixements

Consum humà i animal. En general es feia servir per fer pa, ensaïmades i pastissos. A dia d’avui gran part dels productors fan un doble aprofitament, d’un primer moment es pastura i es deixa rebrotar per després de la recol·lecció.

Observacions

Actualment la seva producció en els darrers anys ha crescut a causa de l’interès per les varietats tradicionals i gràcies a les línies d’ajudes de programa de desenvolupament rural PDR del FOGAIBA, per al foment de les varietats amb risc d’erosió genètica.

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol
Informe	Vilà, G.	2010	Caracterització de varietats autòctones d'extensius de les Illes Balears