de confitet
Mongeta – Phaseolus vulgaris
Inscripcions
Inscripció al registre: —
Inscripció al catàleg: Sí (12-12-2025)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Carretera Sant Carles, km 8 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Tradicionalment s’ha cultivat a l’illa d’Eivissa.
Descripció de la varietat
La mongeta confitet és una de les mongetes tradicionals d’Eivissa, coneguda pel seu fàcil maneig i la seva elevada productivitat. És una varietat de mata baixa, per la qual cosa no és recomanable entutorar-la degut al seu hàbit de creixement determinat i compacte. La beina és semiplana a la seva immaduresa i adquireix una forma el·líptica al moment de l’ompliment, amb un color verd clar uniforme, sense presència de colors secundaris. Presenta un grau de curvatura feble en forma còncava, amb una terminació distal aguda.
La llavor té una forma circular a el·líptica i és de color blanc trencat. Es pot sembrar a l’abril per collir fins a l’agost, ia l’agost per collir fins al novembre i el desembre.
Usos i coneixements
Consum humà. Destinada al consum humà, en sec. Però com a més tradicional, en estat grenyal per elaborar els cuinats d’estiu, anomenats escudella fresca. Els confits ja eren coneguts a la cuina mallorquina del segle XVIII. Així ho trobem referit al primer llibre de cuina mallorquina de Fra Jaume Martí (1712-1788), «Modo de cuinar a la mallorquina». En aquesta obra hi ha la recepta «Escudella fresca de confits amb gallina». (MIRALLES I CANTALLOPS, 1989).
Observacions
Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel seu nivell nutricional com per la seva capacitat d’emmagatzematge per consumides durant tot l’any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.
Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, garbancera, xebel·lina… És probable que s’hagin conservat les més apreciades, que molts encara conreen als seus horts. Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat local. Actualment continua cultivada en alguns horts familiars.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Tipus de creixement | No enfiladissa mata baixa | |
| Planta | Alçada de la planta (cm) | Baixa | |
| Planta | Intensitat de color verd de la fulla | Mig | |
| Inflorescència | Color de l'estendard de la flor | Blanc | |
| Inflorescència | Color ales | Blanc | |
| Beina | Longitud beina (exclòs bec) (cm) | 9,9 ± 0,4 | |
| Beina | Amplada beina (mm) | 1,45 ± 0,12 | |
| Beina | Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | El·líptica | |
| Beina | Color del fons de la beina | Verda | |
| Beina | Intensitat del color del fons de la beina | Clar | |
| Beina | Color secundari | Vermell | |
| Beina | Filament en la sutura ventral | Present | |
| Beina | Longitud del bec (mm) | Mig | |
| Beina | Curvatura del bec de la beina | Feble | |
| Llavor | Forma de la llavor (secció longitudinal central) | Circular - el·líptica | |
| Llavor | Número de colors de la llavor | Un |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | ||||||||||
| Planter | X | X | ||||||||||
| Transplantament | X | X | ||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | X | X | ||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X |