Skip to content

de confitet

Mongeta – Phaseolus vulgaris

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: Sí (12-12-2025)

Conservació

TipusIllaMunicipiUbicacióTipus d'ubicació
Ex situEivissaSanta Eulària des RiuCarretera Sant Carles, km 8Banc de llavors

Origen de la varietat

Tradicionalment s’ha cultivat a l’illa d’Eivissa.

Descripció de la varietat

La mongeta confitet és una de les mongetes tradicionals d’Eivissa, coneguda pel seu fàcil maneig i la seva elevada productivitat. És una varietat de mata baixa, per la qual cosa no és recomanable entutorar-la degut al seu hàbit de creixement determinat i compacte. La beina és semiplana a la seva immaduresa i adquireix una forma el·líptica al moment de l’ompliment, amb un color verd clar uniforme, sense presència de colors secundaris. Presenta un grau de curvatura feble en forma còncava, amb una terminació distal aguda.

La llavor té una forma circular a el·líptica i és de color blanc trencat. Es pot sembrar a l’abril per collir fins a l’agost, ia l’agost per collir fins al novembre i el desembre.

Usos i coneixements

Consum humà. Destinada al consum humà, en sec. Però com a més tradicional, en estat grenyal per elaborar els cuinats d’estiu, anomenats escudella fresca. Els confits ja eren coneguts a la cuina mallorquina del segle XVIII. Així ho trobem referit al primer llibre de cuina mallorquina de Fra Jaume Martí (1712-1788), «Modo de cuinar a la mallorquina». En aquesta obra hi ha la recepta «Escudella fresca de confits amb gallina». (MIRALLES I CANTALLOPS, 1989).

Observacions

Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel seu nivell nutricional com per la seva capacitat d’emmagatzematge per consumides durant tot l’any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.

Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, garbancera, xebel·lina… És probable que s’hagin conservat les més apreciades, que molts encara conreen als seus horts. Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat local. Actualment continua cultivada en alguns horts familiars.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
PlantaTipus de creixementNo enfiladissa mata baixa
PlantaAlçada de la planta (cm)Baixa
PlantaIntensitat de color verd de la fullaMig
InflorescènciaColor de l'estendard de la florBlanc
InflorescènciaColor alesBlanc
BeinaLongitud beina (exclòs bec) (cm)9,9 ± 0,4
BeinaAmplada beina (mm)1,45 ± 0,12
BeinaForma secció transversal (a nivell d'una llavor)El·líptica
BeinaColor del fons de la beinaVerda
BeinaIntensitat del color del fons de la beinaClar
BeinaColor secundariVermell
BeinaFilament en la sutura ventralPresent
BeinaLongitud del bec (mm)Mig
BeinaCurvatura del bec de la beinaFeble
LlavorForma de la llavor (secció longitudinal central)Circular - el·líptica
LlavorNúmero de colors de la llavorUn

Calendari de sembra

GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Sembra al sòlXX
PlanterXX
TransplantamentXX
Floració
FructificacióXX
Recol·leccióXXXXXXX
Back To Top