Bombeta
Mongeta – Phaseolus vulgaris
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg: Sí (12-12-2025)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Carretera Sant Carles, km 8 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Tradicionalment s’ha cultivat a l’illa d’Eivissa.
Descripció de la varietat
La mongeta bombeta és una de les mongetes tradicionals d’Eivissa més coneguda. És una varietat de mata alta, i per al seu cultiu és recomanable entutorar-la. La beina és semiplana a la seva immaduresa, i ovalada al moment de l’ompliment de la beina, té un color verd intermedi sense colors secundaris. La beina compta amb un grau de curvatura molt feble en forma còncava. La llavor té una forma reniforme, i és de color blanc.
Es pot sembrar a l’abril per collir fins a l’agost, i a l’agost per collir fins al novembre i el desembre.
Usos i coneixements
La mongeta bombeta es cultiva per a consum humà, tant la beina com el gra. Atès que és tendra i “no fa llenya”, la beina magrana es pot consumir i fins i tot seca, es rehidrata amb aigua i s’afegeix als guisats. Hi ha molts plats tradicionals en què s’utilitza la mongeta bombeta: el bullit, el bullit fresc, guisats… La primera sembra de la mongeta es realitza per a Sant Vicent i la segona, a l’agost, es porta a terme el dia de Sant Llorenç (10 d’agost) o de Sant Bartomeu (24 d’agost), segons diverses fonts entrevistades.
Observacions
Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel seu nivell nutricional com per la seva capacitat d’emmagatzematge per consumides durant tot l’any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.
Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, garbancera, xebel·lina… És probable que s’hagin conservat les més apreciades, que molts encara conreen als seus horts. Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat local. Actualment continua cultivada en alguns horts familiars.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Tipus de creixement | Enfiladissa | |
| Planta | Intensitat de color verd de la fulla | Fosc | |
| Inflorescència | Color de l'estendard de la flor | Blanc | |
| Inflorescència | Color ales | Blanc | |
| Beina | Longitud beina (exclòs bec) (cm) | 13,1 ± 1,1 | |
| Beina | Amplada beina (mm) | 1,19 ± 0,06 | |
| Beina | Relació L/A beina | 1,04 ± 0,08 | |
| Beina | Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | El·líptica | |
| Beina | Color del fons de la beina | Verda | |
| Beina | Intensitat del color del fons de la beina | Mig | |
| Beina | Color secundari | Absent | |
| Beina | Filament en la sutura ventral | Present | |
| Beina | Longitud del bec (mm) | Curt | |
| Beina | Curvatura del bec de la beina | Mitjana | |
| Llavor | Forma de la llavor (secció longitudinal central) | Reniforme | |
| Llavor | Número de colors de la llavor | Un | |
| Llavor | Color principal (superfície més gran) | Blanc | |
| Llavor | Color secundari predominant | Absent | |
| Llavor | Pes de la llavor (g) | 0,27 ± 0,03 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | ||||||||||
| Planter | X | X | ||||||||||
| Transplantament | X | X | ||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | X | X | ||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X |