Skip to content

Bombeta

Mongeta – Phaseolus vulgaris

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: Sí (12-12-2025)

Conservació

TipusIllaMunicipiUbicacióTipus d'ubicació
Ex situEivissaSanta Eulària des RiuCarretera Sant Carles, km 8Banc de llavors

Origen de la varietat

Tradicionalment s’ha cultivat a l’illa d’Eivissa.

Descripció de la varietat

La mongeta bombeta és una de les mongetes tradicionals d’Eivissa més coneguda. És una varietat de mata alta, i per al seu cultiu és recomanable entutorar-la. La beina és semiplana a la seva immaduresa, i ovalada al moment de l’ompliment de la beina, té un color verd intermedi sense colors secundaris. La beina compta amb un grau de curvatura molt feble en forma còncava. La llavor té una forma reniforme, i és de color blanc.

Es pot sembrar a l’abril per collir fins a l’agost, i a l’agost per collir fins al novembre i el desembre.

Usos i coneixements

La mongeta bombeta es cultiva per a consum humà, tant la beina com el gra. Atès que és tendra i “no fa llenya”, la beina magrana es pot consumir i fins i tot seca, es rehidrata amb aigua i s’afegeix als guisats. Hi ha molts plats tradicionals en què s’utilitza la mongeta bombeta: el bullit, el bullit fresc, guisats… La primera sembra de la mongeta es realitza per a Sant Vicent i la segona, a l’agost, es porta a terme el dia de Sant Llorenç (10 d’agost) o de Sant Bartomeu (24 d’agost), segons diverses fonts entrevistades.

Observacions

Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel seu nivell nutricional com per la seva capacitat d’emmagatzematge per consumides durant tot l’any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.

Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, garbancera, xebel·lina… És probable que s’hagin conservat les més apreciades, que molts encara conreen als seus horts. Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat local. Actualment continua cultivada en alguns horts familiars.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
PlantaTipus de creixementEnfiladissa
PlantaIntensitat de color verd de la fullaFosc
InflorescènciaColor de l'estendard de la florBlanc
InflorescènciaColor alesBlanc
BeinaLongitud beina (exclòs bec) (cm)13,1 ± 1,1
BeinaAmplada beina (mm)1,19 ± 0,06
BeinaRelació L/A beina1,04 ± 0,08
BeinaForma secció transversal (a nivell d'una llavor)El·líptica
BeinaColor del fons de la beinaVerda
BeinaIntensitat del color del fons de la beinaMig
BeinaColor secundariAbsent
BeinaFilament en la sutura ventralPresent
BeinaLongitud del bec (mm)Curt
BeinaCurvatura del bec de la beinaMitjana
LlavorForma de la llavor (secció longitudinal central)Reniforme
LlavorNúmero de colors de la llavorUn
LlavorColor principal (superfície més gran)Blanc
LlavorColor secundari predominantAbsent
LlavorPes de la llavor (g)0,27 ± 0,03

Calendari de sembra

GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Sembra al sòlXX
PlanterXX
TransplantamentXX
Floració
FructificacióXX
Recol·leccióXXXXXXX
Back To Top